El vigilant en el camp de sègol

Aquesta novel·la, escrita l’any 1951, narra en primera persona uns pocs dies de la vida de Holden Caulfield, un adolescent nord-americà de complicada vida interior, a qui expulsen novament de l’escola on està internat. Holden és un noi rebel, inadaptat i immadur però dotat d’una extraordinària perspicàcia. No comprèn la societat on viu i, al mateix temps, tampoc se sent comprès, i tot això el fa patir. No suporta el col·legi ni a la majoria de companys, i veu el món ple de vanitat, d’egoisme, d’injustícia, d’hipocresia, d’egocentrisme… Aquest món i les seves misèries, que detecta allà on mira, el deprimeixen, i no troba altra sortida que fugir-ne ben lluny, pensar en fer-se el sord-mut i aïllar-se de la societat. Però la seva germana petita, el seu punt feble, es convertirà en el seu salvavides, perquè la infància és l’únic indret on encara habita la innocència, i cal protegir-la, i potser per això ell s’imagina un grup de nois jugant en un camp de sègol, al costat d’un penya-segat i ell convertit en el vigilant que evita que hi caiguin. Holden Caulfield no és un model antisistema sinó un jove desorientat, rebel i immadur, però amb una enorme perspicàcia i un fons entranyable, bellugat per una insadollable necessitat d’amor.

"Saps què m'agradaria ser? Saps què m'agradaria ser si de debò pogués triar? Te'n recordes, d'aquella cançó, que diu: "Si un cos troba un altre cos, quan pot tardar a arribar al sègol...?"? Sovint m'imagino una pila de nen jugant en un camp de sègol. Milers de nens. I hi són sols, vull dir que no hi ha cap persona gran que en tinga cura. Només jo. Sóc a la vora d'un penya-segat i el meu treball consisteix a evitar que els nens hi caiguin. En començar a còrrer sense mirar on van, jo surt i els enxampo. Això és el que m'agradaria fer a tota hora, vigilar-los. Jo seria el guardià entre el sègol. Et semblarà una bajanada, però això és l'única cosa que de debò m'agradaria fer. Sé que és una bojeria."