Mor JD Salinger, autor de "El vigilant en el camp de sègol"

 

Un personatge misteriós, esquiu amb els mitjans de comunicació, del qual amb prou feines es coneixen imatges. Jerome David Salinger, autor de "El vigilant en el camp de sègol" (1951), una novel·la que ha marcat milers de joves de tot el món, va morir ahir als 91 anys a New Hampshire (EUA).
Escriptor "de talent infinit", com li va definir Ernest Hemingway després de conèixer-li a París durant la Segona Guerra Mundial, anys abans que publiqués la seva obra magna, Salinger portava lluny de la vida pública pràcticament cinc dècades, quan després de l'inesperat èxit d'El vigilant en el camp de sègol, convertit en best seller el mateix any de la seva publicació, 1951, va decidir abandonar Nova York i instal·lar-se en el camp, a la mateixa casa en la qual va morir. S'apropava així al desig del mordaç i afilat protagonista de la seva novel·la, a Holden Caufield, a qui en un passatge del llibre afirma: "m'agradaria trobar una cabana en algun lloc i amb els diners que guanyi instal·lar-me allà la resta de la meva vida, lluny de qualsevol conversa estúpida amb la gent."
Aquell llibre, del que s'han venut més de 60 milions d'exemplars a tot el món i del qual encara es venen 250.000 cada any, estava dirigit als adults però el seu protagonista immediatament es va convertir en l'antiheroi per excel·lència de tota una generació, la dels adolescents crescuts en plena guerra freda, que van veure en les seves crítiques ferotges contra el món i la moral dels anys cinquanta el reflex de les seves pròpies inquietuds i angoixes. L'enfrontament entre el món dels joves i el dels adults reflectia també el desig universal de no créixer, una altra cara d'un dels molts sons|somnis americans i que d'alguna manera, es repeteix generació després de generació -d'allà el seu èxit universal. La novel·la, en la qual Holden Caufield rememora en primera persona des d'un hospital psiquiàtric els dies posteriors a la seva expulsió del col·legi, es va convertir en novel·la de culte, una cosa que va ser portada a l'extrem per un dels seus màxims fans, Mark David Chapman, l'home que va assassinar John Lennon el 1980. Chapman va arribar a esmentar el llibre de l'escriptor com el lloc en el qual trobar l'explicació a aquell acte.
(...)
"Hi ha una pau meravellosa en no publicar. És pacífic. Tranquil. Publicar és una terrible invasió de la meva vida privada. M'agrada escriure. Amo escribrir. Però escric només per a mi mateix i per al meu propi plaer", va dir Salinger en aquella única entrevista.
(...)

Text del diari "El País.com" del 29/01/2010 http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/J/D/Salinger/autor/guardian/centeno/elpepucul/20100128elpepucul_5/Tes